La segona edició del Campus Gutenberg celebrada dilluns i dimarts a Barcelona ha estat una plataforma per al debat d'idees i l'exposició de moltes de les iniciatives que s'estan portant a terme per fer arribar al conjunt de la societat el coneixement i la informació del món de la ciència. Ha estat en especial un aparador on un grup important de divulgadors, periodistes i científics s'han demostrat a sí mateixos que -malgrat la gravetat de la crisi- encara hi ha molta gent que s'esforça per tirar endavant. La llista d'activitats professionals i lúdiques ha estat llarga i variada. Personalment destacaria la presentació d'exemples concrets dels nous canals per a la comunicació de la ciència, des de les xarxes socials (twitter ha estat l'estrella), els llibres electrònics o les aplicacions per a telèfons mòbils i tablets (apps). Entre les preocupacions que no s'esvaeixen, constatar que la crisi està fent més difícil que mai l'exercici del periodisme científic rigorós i crític.
Com que fer un resum seria inacabable, adjunto només quatre apunts de la última sessió, dedicada a mecenatge:
A diferència de països com els Estats Units, a Espanya -i també en concret a Catalunya-, hi ha poca tradició de mecenatge d'activitats i centres de recerca. Tampoc tenim una legislació massa favorable al mecenatge. De tota manera, hi ha algunes experiències que cal conèixer per tractar d'imitar-les o com a mínim per poder pensar que hi ha alguna esperança. A Catalunya els casos més coneguts de mecenatge són les inversions milionàries del Centre Esther Koplowitz, el Centre de Investigació Biomèdica Cellex de l'IDIBAPS i l'edifici Nest-Cellex de l'Institut de Ciències Fotòniques. Sense oblidar la llarga tradició de mecenatge de la Fundació/Obra Social La Caixa. També seria interessant posar en pràctica accions complementàries com el micromecenatge (crowdfunding), la major professionalització del personal especialitzat en l'atracció de mecenes (foundraising), un esforç dels centres de recerca per deixar-se veure i fer-se més atractius davant els possibles mecenes o -per suposat en una trobada de comunicadors- fer entendre que la comunicació i la divulgació de la ciència són elements clau perquè la recerca tingui una imatge social positiva i -així- sigui més fàcil la captura de nous recursos econòmics privats.
"La comunitat científica ha d'explicar molt be allò que fa si vol guanyar-se la confiança i simpatia de la societat", va comentar el professor Jordi Camí en l'acte que tancava aquesta segona edició del Campus Gutenberg, En aquesta feina, no hi ha cap dubte que els científics poden comptar amb la col·laboració dels comunicadors i periodistes.
http://www.occ.upf.edu/gutenberg/
( Felicitacions als organitzadors )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada