11 de desembre 2014

SnellOptics, sorgida de la UPC, s'alia amb Ascamm per fabricar polímers òptics de plàstic

La crisi econòmica és un al·licient magnífic per a la innovació; quan la nostra economia vivia el boom del creixement, es venia de tot, però poques empreses pensaven en la investigació i el desenvolupament", assegura Carlos Pizarro, soci fundador i director de negoci de SnellOptics, una empresa fundada el 2003 com a spin-off del CD6 (Centre de Desenvolupament de Sensors, Instruments i Sistemes) de la Universitat Politècnica de Catalunya. "SnellOptics, com a empresa basada en la innovació, viu un cicle econòmic totalment diferent; el 2005 estàvem en crisi i ara estem en el màxim de la nostra activitat, i anem creixent", resumeix Pizarro.

SnellOptics va sorgir d'un grup de cinc socis fundadors, tots professors universitaris. "Vam posar en marxa el projecte empresarial després de descobrir que hi havia una oportunitat per generar nous serveis i productes d'enginyeria òptica que no podíem posar al mercat des d'un centre d'investigació". La trajectòria prèvia com a grup d'investigació aportava a l'equip de treball de SnellOptics la base científica per crear solucions innovadores, mentre que l'estructura empresarial i el coneixement dels mètodes de treball industrials facilitaven el desenvolupament i comercialització de productes d'alta qualitat.


Amb aquest plantejament, SnellOptics s'ha especialitzat en la instrumentació òptica d'altes prestacions i la comercialització d'òptiques de plàstic per a il·luminació led, així com els instruments associats per a la mesura radiomètrica i fotomètrica. L'activitat comercial de SnellOptics es complementa amb serveis de consultoria en il·luminació i disseny òptic.

El pla de negoci era molt clar, però començar no és mai fàcil. "El primer producte que se'ns va ocórrer va ser un software de disseny de sistemes òptics que els clients podrien fer servir amb un nou mètode de pagament per ús", recorda Carlos Pizarro. "Vam crear el producte i el vam posar al mercat, però va ser un autèntic fracàs; els clients potencials ens estaven indicant que no necessitaven productes que ajuden a fer les coses, sinó que volien les coses que necessiten fetes ja". A partir d'aquesta primera experiència, SnellOptics ha anat evolucionant i ha anat adaptant la seva activitat per fer-se un lloc al mercat.

"El millor exemple de la nostra feina actual és la creació el 2013 de l'empresa QPO Lenses, constituïda a parts iguals pel centre tecnològic Ascamm i SnellOptics", explica el director de negoci de l'spin-off. L'activitat QPO Lenses se centra en el disseny i fabricació de polímers òptics o lents de plàstic que serveixen per canviar la direcció de la llum, governar la llum o crear noves sensacions d'il·luminació. En aplicacions pràctiques, aquest treball s'aplica en la fabricació d'òptiques per a il·luminació led, per a fanals de carrer, cartelleria i senyalització. En aquesta nova empresa, SnellOptics s'encarrega de la part d'enginyeria -disseny òptic de les peces-, mentre que Ascamm aporta el know-how de fabricació i injecció de plàstic.

La instrumentació òptica d'altes prestacions continua sent un dels camps destacats en l'activitat de SnellOptics, i com a exemple en aquesta àrea Carlos Pizarro recorda la feina que estan fent per encàrrec d'un centre tecnològic britànic en el desenvolupament d'un instrument òptic per determinar quan un àlep o pala d'un aerogenerador està a punt de trencar-se.

En un altre projecte d'àmbit europeu, SnellOptics col·labora en el desenvolupament d'un nou sistema per determinar la contaminació de microplàstics al mar. "La idea és crear un instrument òptic que a través de l'observació d'una mostra d'aigua determini la presència de petits fragments de plàstics, que és un dels problemes de contaminació més importants dels oceans", indica Pizarro.

SnellOptics també ha participat en el projecte Polux de desenvolupament d'un instrument per mesurar de manera automàtica el nivell d'il·luminació dels carrers. En el projecte ha participat l'Institut Tecnològic d'Òptica, Color i Imatge (AIDO), Ilimit Comunicacions, Fibercom i la Universitat Politècnica de Catalunya, i ha aconseguit un instrument que funciona perfectament però que de moment no acaba de trobar l'èxit en un mercat gestionat gairebé exclusivament per administracions públiques com els ajuntaments, que viuen moments econòmics difícils.

Focom és el nom d'un altre projecte de llarg abast en què participa SnellOptics, en aquest cas en col·laboració amb AIDO, el Centre d'Estudis i Investigacions Tècniques de Gipuzkoa (CEIT), RAL-Técnica para Laboratorio, DAS Photonics i la Universitat Politècnica de València. L'objectiu principal del projecte Focom és el disseny i la fabricació d'un dispositiu preindustrial capaç de detectar l'augment dels nivells de tres productes contaminants resultants de la combustió (CO, NO2 i SO2) per sobre dels nivells marcats per la normativa de la Unió Europea.

Els quatre primers 'spin-off' del CD6

Pocs centres tecnològics de Catalunya poden lluir una cartera de spin-off tan destacada com el CD6. El Centre de Desenvolupament de Sensors, Instrumentació i Sistemes (CD6) de la Universitat Politècnica de Catalunya ha estat l'origen de SnellOptics, però també de Visiometrics (empresa dedicada a la fabricació i comercialització d'instrumentació per al control objectiu de la qualitat de la visió), Sensofar (dedicada a la fabricació i comercialització de sistemes avançats de metrologia de superfícies) i MicroPaP (especialitzada en el disseny i fabricació de dispositius electrònics a mida i que també comercialitza controladors de motors de petita i mitjana potència).

El CD6 és un centre d'innovació tecnològica que té la seu al campus de la UPC a Terrassa, especialitzat en l'enginyeria òptica. La investigació que es desenvolupada en aquest centre que es va crear el 1997 està enfocada en el fet que "el nou coneixement que es genera arribi al mercat en forma de nous productes o nous processos". El centre el formen gairebé 40 persones que tenen especialitzacions complementàries (òptica, electrònica, mecànica i software), cosa que li dóna el caràcter pluridisciplinari necessari per desenvolupar aplicacions molt més properes al mercat.

[Article publicat el 5 d'octubre de 2014 a la pàgina 'De la ciència al mercat', del suplement setmanal d'economia 'Diners' del diari La Vanguardia. Text: Joaquim Elcacho.]